Mediació

La mediació és un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s’adreça a facilitar la comunicació entre les persones perquè gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l’assistència d’una persona mediadora[1] que actua d’una manera imparcial i neutral. La mediació, com a mètode de gestió de conflictes, pretén evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir-ne l’abast.

 

Eina de gestió de conflictes

La mediació és una de les formes possibles de gestió alternativa dels conflictes. És alternativa, per exemple, a la resolució judicial del conflicte d’interessos. La mediació entén que a través del diàleg és possible arribar a l’entesa en qualsevol conflicte latent o declarat en què puguin trobar-se les persones. Per facilitar aquest diàleg, el mediador ajuda les parts en conflicte, però no imposa cap solució ni intervé amb cap tipus d’interès. Ni tan sols, el mediador té interès en què les parts arribin a un acord concret. Molt sovint, és la simple participació en el procés mateix de mediació la forma de contenir, gestionar o pacificar una relació conflictiva.

Principis

Hi ha una regulació específica a Catalunya, puntera no només a l’Estat Espanyol, sinó també a Europa. La Llei 1/2001, de mediació familiar, va legalitzar la mediació en l’àmbit familiar a Catalunya. Actualment hi ha una nova llei de mediació que n’amplia els àmbit.

A Espanya diverses comunitats autònomes ja han regulat la mediació

En general, el treball dels mediadors està basat en un seguit de principis, com ara:

  • Imparcialitat. El mediador no pren part a favor o en contra dels posicionaments de les parts; tampoc no en té, d’interès directe o indirecte en la solució del conflicte.
  • Confidencialitat. El contingut de tot el que les parts diguin o expressin dins del procés de mediació és secret i no es pot fer servir fora de la mediació.
  • Voluntarietat. Les parts en conflicte han de partir d’un punt inicial d’acord: volen donar l’oportunitat a la mediació per gestionar el seu conflicte. Això implica que, en qualsevol moment, una de les parts pot retirar-se i donar per acabada la mediació.
  • Autonomia de la voluntat de les parts. El mediador respecta la lliure disposició de les parts en conflicte: només elles proposen les solucions, els terminis i pactes sobre la seva verificació, sobre el compliment dels acords, etc.

 

5d2b4888

Marina Castro i Leonarte

Psicòloga, psicoterapeuta
Col.legiada 13746

Terapeuta de parella i sexologia.

Mediació de parelles

Terapeuta EMDR de fets traumàtics.

Cita prèvia 678 42 45 48
www.marinacastro.com
marinacl@copc.cat

Terapeuta especialitzada en teràpia sexual i teràpia de parella. Terapeuta EMDR de fets traumàtics.
A la meva pàgina web podeu trobar tarifes, centres, articles, currículum complert…

  • Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona.
  • Màster Teràpia parella i sexual, Universitat de Barcelona
  • Postgrau en Teràpia de Parella i sexual, ISEP
  • Postgrau en Promoción de la salud sexual y reproductiva. Intervención educativa y comunitaria. Universitat de Lleida.
  • Postgrau en teràpia de parella. Universitat de Girona i Institut d’estudis de la Sexualitat i la Parella
  • Postgrau en teràpia Breu estratègica. Universitat de Girona
  • Postgrau en mediació Universitat Oberta de Catalunya